Als qui hem viscut gairebé tota la nostra existència en democràcia, ens costa pensar en la seva manca, però no hem d'oblidar que aquesta conquesta va costar molta sang i llàgrimes.
Als pares de la nostra Constitució els devem l'agraïment pel seu enorme esforç, un esforç que hem de calibrar en la seva mesura perquè va suposar la reconciliació de la nació i la renúncia de molts a seguir aplicant el jou de l'opressió, conquistada per la força.
Encara que lamentablement encara hàgim de discutir sobre la necessitat de la Memòria Històrica, avui celebram que gaudim d'una madura constitució que segueix estant tan maca com abans, encara que potser necessitaria de un que altre tractament facial... Els demòcrates ho celebrarem, als altres se'ls dispararà l'àcid úric però del que estem segurs és que el conquistat no té tornada enrere i que em de mirar cap a davant, veiem un brillant futur d'esperança per a la nostra Democràcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario