Hi ha dies en els quals et reconcilies amb la humanitat i avui és un dia d'aquests. Ahir, després d'un “horrobilis die”, se'm va ocórrer obrir el meu correu personal al caient de la mitjanit i vaig rebre un missatge que em comunicava l'ús fraudulent que havia fet un militant de la nostra agrupació de les adreces electròniques i l'obertura d'un fòrum alternatiu on es posa verds a tots els dirigents. En aquest moment em vaig acordar d'un consell que he rebut fa molt poc d'una persona que em vol bé i que ha dedicat molts anys a la política “el llop ho tenim en les nostres files”.
Aquest matí he aprofitat el dia lliure que, fent una excepció, m'he agafat per a passejar amb la meva família i prioritzar els valors que són realment importants. Com deia, ens hem passejat per la Platja de Palma i hem assaborit un deliciós berenar en una terrasseta al sol. Tot això no deixaria de ser rutinari si no fora per l'excel·lent tracte rebut pel personal germà (d’Alemaya) de la cafeteria en qüestió i al que sum l'atenció que ens va prestar el personal turc del “kebab” on vam haver de sopar anit per motius laborals.
Les Balears han rebut una intensa onada d'immigració que ens ha enriquit granment, segons els últims sondejos ens acostem al milió cinquanta mil persones amb una de les més altes taxes de creixement que converteixen a les Illes i especialment a Palma en un ventall multicultural semblant a les grans urbs. Un passeig pel seu centre ens demostrarà aquest efecte i ens ha d'obrir els ulls davant aquesta realitat. La multiculturalidad engrandeix al poble i ens fa partícips d'una realitat objectiva de l'època i la societat que ens ha tocat viure. Som habitants del món i Mallorca està a menys de dues hores d'avió de les principals urbs europees el que la converteix en centre d'un turisme de residència que exigeix la prestació d'uns serveis de qualitat. Igualment estem situats en la frontera amb Àfrica i som porta d'accés a un món d'esperança per a milions de persones que l'única cosa que desitgen és tenir una oportunitat, el poder garantir i equilibrar els nostres recursos per a satisfer aquestes realitats son uns dels reptes que hem de plantejar a molt curt termini i en els quals també necessitarem l'ajuda i experiència dels nouvinguts.
Com deia al principi d'aquest article, avui és un dia d'esperança i propòsits. Avui acomiadem un any i ho fem amb el dolor de les notícies que ens arriben des de les guerres fratricides. Les notícies de Gaza són alarmants per a l'optimisme i se sumen a unes altres que, com els últims casos de violència de gènere, que ens han de fer reflexionar sobre certs valors que potser s'haguessin resolt si l'assignatura de “educació per a la ciutadania” s'hagués implantat fa unes quantes generacions.
No vull acomiadar-me sense fer esment a una notícia que m'ha deixat perplex. Els resultats de l'augment poblacional han destacat un municipi en el qual s'ha perdut població. Estic parlant d'Escorca que ha perdut catorze persones i que segons el seu batlle ha estat a causa de la decisió de no “descatalogar” El Guix, on es projectava fer habitatges per a fills i familiars de residents. Els que hem passat part de la nostra adolescència pel municipi d'Escorca sabrem agrair al Consell Insular i no al seu Ajuntament, les inversions que s'han fet en carreteres, refugis i instal·lacions d'accés al Monestir de Lluc, la veritable i única font d'ingressos i raó d'ésser d'aquest Ajuntament. La hipocresia de l'actual consistori no tindria nom si no fora perquè la nostra llengua és molt rica en termes, el correcte és dir especulació...
Aquest matí he aprofitat el dia lliure que, fent una excepció, m'he agafat per a passejar amb la meva família i prioritzar els valors que són realment importants. Com deia, ens hem passejat per la Platja de Palma i hem assaborit un deliciós berenar en una terrasseta al sol. Tot això no deixaria de ser rutinari si no fora per l'excel·lent tracte rebut pel personal germà (d’Alemaya) de la cafeteria en qüestió i al que sum l'atenció que ens va prestar el personal turc del “kebab” on vam haver de sopar anit per motius laborals.
Les Balears han rebut una intensa onada d'immigració que ens ha enriquit granment, segons els últims sondejos ens acostem al milió cinquanta mil persones amb una de les més altes taxes de creixement que converteixen a les Illes i especialment a Palma en un ventall multicultural semblant a les grans urbs. Un passeig pel seu centre ens demostrarà aquest efecte i ens ha d'obrir els ulls davant aquesta realitat. La multiculturalidad engrandeix al poble i ens fa partícips d'una realitat objectiva de l'època i la societat que ens ha tocat viure. Som habitants del món i Mallorca està a menys de dues hores d'avió de les principals urbs europees el que la converteix en centre d'un turisme de residència que exigeix la prestació d'uns serveis de qualitat. Igualment estem situats en la frontera amb Àfrica i som porta d'accés a un món d'esperança per a milions de persones que l'única cosa que desitgen és tenir una oportunitat, el poder garantir i equilibrar els nostres recursos per a satisfer aquestes realitats son uns dels reptes que hem de plantejar a molt curt termini i en els quals també necessitarem l'ajuda i experiència dels nouvinguts.
Com deia al principi d'aquest article, avui és un dia d'esperança i propòsits. Avui acomiadem un any i ho fem amb el dolor de les notícies que ens arriben des de les guerres fratricides. Les notícies de Gaza són alarmants per a l'optimisme i se sumen a unes altres que, com els últims casos de violència de gènere, que ens han de fer reflexionar sobre certs valors que potser s'haguessin resolt si l'assignatura de “educació per a la ciutadania” s'hagués implantat fa unes quantes generacions.
No vull acomiadar-me sense fer esment a una notícia que m'ha deixat perplex. Els resultats de l'augment poblacional han destacat un municipi en el qual s'ha perdut població. Estic parlant d'Escorca que ha perdut catorze persones i que segons el seu batlle ha estat a causa de la decisió de no “descatalogar” El Guix, on es projectava fer habitatges per a fills i familiars de residents. Els que hem passat part de la nostra adolescència pel municipi d'Escorca sabrem agrair al Consell Insular i no al seu Ajuntament, les inversions que s'han fet en carreteres, refugis i instal·lacions d'accés al Monestir de Lluc, la veritable i única font d'ingressos i raó d'ésser d'aquest Ajuntament. La hipocresia de l'actual consistori no tindria nom si no fora perquè la nostra llengua és molt rica en termes, el correcte és dir especulació...
No hay comentarios:
Publicar un comentario