jueves, 30 de abril de 2009

Notícies

Que la Sra Estaràs hagi estat nominada, qual concursant de programa televisiu, a la llista de les europees és sens dubte una bona notícia per als ciutadans de les Illes Balears, encara que sigui a costa de carregar el mort als pobres europeus que res han fet per merèixer-ho. De totes maneres, bromes a part, per la part que em toca li transmet la meva més sincera enhorabona, si aquest era el seu desig, per poder participar activament en una institució tan emblemàtica com és el Parlament Europeu, un exemple d'excel lència democràtica i culminació política per molts. Esperem que li agradi molt i no compleixi amb les seves amenaces de tornar per al 2011 ...
El més curiós ha estat la rabieta del Sr Nadal, tan acostumat a ser portada que no ha pogut evitar l'llançar el "bulo" de la seva presumpta dimissió. Gràcies als seus consellers per evitar-ho, no podríem suportar el perdre, el mateix dia als dos pilars de la nostra oposició, perdó, rectific, que ara que m'adono, el Sr Nadal és soci de Govern ...
Per últim només puc lamentar el que s'hagi destapat tan aviat la investigació interna a la Policia Local. Estem tristament acostumats a dir picaresca al frau i consentir el "timo" perquè està en la nostra naturalesa històrica. Tots coneixem a algú que es pavonea de cometre aquest tipus de delictes impunement arribant fins i tot a riure's de qui treballa altruistament en les seves estones lliures per defensar alguna idea o acció.
El nostre Ajuntament, conscient que aquests comportaments no han de ser tolerats, especialment en èpoques de crisis econòmiques, ha actuat en conseqüència. Esperem que aquestes investigacions segueixin en altres àrees i aviat vegem una depuració que beneficiarà al ciutadà, al treballador honrat i al servei que se li presta.

martes, 21 de abril de 2009

La estrategia del Partido Popular

Estamos a las puertas de unos nuevos Comicios y al Partido Popular le crecen los enanos. Lo último son las declaraciones del Sr. Aznar en sus últimas declaraciones y en el único foro donde aún le escuchan, es decir en la sede de la FAES.
Todos asistíamos asombrados a la estrategia conservadora de no desvelar, al menos en público, la fórmula mágica que decía tener el Sr. Rajoy para recortar el gasto público, pero naturalmente, el Sr. Aznar no podía estar calladito y tenía que hablar más de la cuenta. Por fin, se supone que bajo los efluvios de una multitud deseosa de tales declaraciones, desveló que la solución era recortar las prestaciones sociales y los derechos a los trabajadores, medida que ha sido corroborada por el Sr. Pizarro en Castilla-La Mancha.
Pero la verdad es que nada de lo que pase nos tiene que extrañar en un partido con tanta falta de memoria, y no estoy hablando de memoria histórica porque esto será motivo de otras participaciones. La última prueba la tenemos en las declaraciones de los líderes del Partido Popular jactándose de ser los primeros en pensar en la medida de apoyo a las Pymes con una flexibilización de los créditos ICO, medida expuesta por el Presidente Zapatero el pasado domingo en Valladolid. Medida que ya se expuso a mediados de febrero por el Gobierno y así apareció en los Medios de Comunicación.
Y, como decía, no nos extrañan esas lagunas mentales en un partido que siempre se ha caracterizado históricamente por ese mal. Recientemente hemos asistido a las sesiones del juicio del Jak-42, donde la memoria ha sido la gran ausente, junto a la vergüenza, exceptuando naturalmente a los familiares de las víctimas, que no olvidan…

miércoles, 8 de abril de 2009

Sanitat Pública

Sempre he estat un partidari de la Sanitat Pública, com no podria ser d'una altra manera, en ser un benefici social modèlic i envejat. Recentment he tingut que anar al meu metge per una petita complicació cardiovascular i he rebut un tracte ràpid, amable i professional tant pels facultatius del PAC, com els de Son Dureta. En poques paraules i com sempre, excel lent. El més curiós del tema és que tots els que em van atendre, ho van fer en català, potser perquè jo em vaig adreçar a ells en la meva llengua materna i vaig rebre per la seva banda una de les proves d'aquesta professionalitat abans esmentada. La Sanitat ha estat una assignatura pendent dins del procés de normalització de la nostra llengua, però no així per part d'un gran nombre de professionals que, dins de l'ús i gaudi de la nostra rica realitat lingüística s'han adaptat perfectament a aquesta realitat. Sempre prenem l'exemple d'un altre col lectiu que, per necessitats urgents, va haver d'adaptar-se amb més celeritat a allò que les normes els hi obligaven, és el cas de l'Educació, però avui veiem, amb veritable orgull, com a professors procedents de la península, manegen el català diàriament i en el seu àmbit privat, conscients que no estem parlant de discriminació, sinó de cultura. Fa poc llegia un llibre del recentment mort Josep Moll, que es preguntava què hagués passat si, per els avatars de la Història, Menorca no hagués estat retornada pels Anglesos i hagués seguit els passos de Malta. El més segur és que avui estaríem parlant d'una illa, amb 70.000 habitants, amb llengua pròpia (Català), independitzat en el procés descolonitzador de les colònies angleses i reconeguda per la Comunitat Internacional. En poques paraules, el Català seria llengua co-oficial de la Comunitat Europea.