jueves, 30 de julio de 2009

Mal dia per la Democràcia.

Avui, en acabar el meu rutinari repàs a la premsa local havia decidit fer un al legat en defensa d'alguns polítics que, sent conscients dels durs moments econòmics, predicaven amb l'exemple i pospossaven la compra del seu cotxe arreglant el seu vell utilitari de dotze anys. Per mi seria fàcil citar el protagonista d'aquesta història, però respectant la seva imatge només diré que és Regidor de Palma i Socialista, naturalment. Molt diferent de l'actitud del Conservador Batle de Calvià que lluirà el seu nou i flamant Volvo de 31.229 € (pagat per les arques municipals) o de la Caradura Ministra de Sanitat Alemanya, Ulla Schmitd, que ha denunciat el robatori del seu cotxe oficial a Dénia després de fer més de 3.000 quilòmetres amb xofer des de la seva residència habitual. Però malauradament la realitat supera moltíssimes vegades a la ficció i Calvià és avui protagonista pel cruel atemptat que ha segat la vida de dos joves Guàrdies Civils. Per casualitat vaig tenir el plaer de conèixer i treballar amb Diego Salvá, un jove treballador que va estar fent interminables torns de guàrdia com a Vigilant de Seguretat en l'empresa on treballo i amb el que vaig tenir el plaer de compartir torn més d'una vegada. Malauradament només puc recordar el seu amor a la vida i la seva il lusió per entrar a la Guàrdia Civil. Fa poc comentàvem el miraculós de la seva recuperació després de l'accident de moto i les ganes que tenia de reincorporar-se avui no acabem de comprendre que la seva foto aparegui a la televisió amb tan fatal motiu. Per molt que ens semblin repetitives les condemnes no ens cansem de fer-les. Al cap de qualsevol demòcrata no cap la violència i se'ns fa molt difícil pensar que algú sigui capaç de prémer el botó o el gallet assassí i mirar al mirall sense sentir fàstic de la seva pròpia figura. No hem pogut evitar la mort de Carlos i Diego però des de totes les institucions hem de fer l'impossible per siguin les últimes ...

martes, 21 de julio de 2009

Peus de ciment

Només han passat deu dies des que l'alcalde Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón recordés que existeix una regulació que impedeix als càrrecs públics el rebre regals per les seves accions i menys encara des que la Secretaria General del PP, María Dolores de Cospedal afirmés a RNE com és de difícil és establir "una línia divisòria" entre el penal i el no penal quan es parlen dels obsequis que reben els càrrecs públics i apareix l'alcaldessa de València, Rita Barberá afirmant que tots els polítics reben "regals" ...
Com a argument de la defensa no és molt bona tàctica, senyora Barberá i bo seria el que es diferencien la procedència dels regals. Si l'obsequi procedeix d'una xarxa mafiosa que s'ha anat lucrant a costa de polítics corruptes, el millor és no acceptar i denunciar l'intent de suborn, però si procedeix d'algú de tota la seva confiança, com sembla ser el cas, ja que en el Partit Popular tots són molt bons, aleshores cal acceptar-ho juntament amb els vestits de Camps.
El més curiós de l'assumpte és que el PP està més preocupat per saber d'on vénen les presumptes filtracions a la premsa que d'esbrinar què està passant entre les seves files. Nosaltres, que som molt mal pensats, no podem evitar fer paral lelismes amb les velles pel lícules de cinema negre. Acabarà el "soplón" en el fons d'un pantà amb les sabates de ciment?

jueves, 16 de julio de 2009

Se completó el Sudoku

Parece ser que el Sudoku financiero se ha completado y eso que los augures del PP pronosticaban desgracias sin igual ante tal descalabro, aunque a la hora de la verdad, todos han hecho una “abstención crítica”, que es tanto como decir “coge el dinero y corre”.
La versión oficial es que han llegado consignas de “Génova”, pero parece ser que algunos presidentes se las han tomado a cachondeo, ya que la versión más común ha sido que lo habían pactado entre ellos, salvo quizás el representante de la Ciudad Autónoma de Ceuta que, por eso de estar en las colonias, habrá entendido que no iba con él y ha votado afirmativamente. Quizás el motivo es que ha sido coherente con su responsabilidad electoral.
Pero quizás lo más absurdo del día ha sido las declaraciones del Consejero de Economía de la Comunidad de Madrid, Antonio Ateta a RNE, cuando no ha sabido responder, de forma coherente a los motivos de su presunta “abstención crítica” cuando ha sido una constante las presiones de su comunidad por un nuevo Proyecto de Financiación basado en la población. Al final, y sin la ayuda de su mentora, Doña Esperanza, ha recurrido a la siempre presente acusación de favoritismos para algunas Comunidades. El problema es que ha citado a tres; Cataluña, Andalucía y Baleares.
Conscientes de la deuda histórica que tiene el Gobierno con nuestra Comunidad, nos preguntamos dónde están esos favoritismos, quizás el Sr. Ateta tenga datos que el resto de España desconozca.