lunes, 16 de mayo de 2011

Cara a cara

Ahir vaig tenir l’oportunitat de veure al nostre actual President autonòmic i candidat pel Partit Socialista molt més segur del que li recordàvem en altres campanyes.Desconec si aquesta situació es deu a l’experiència que es va adquirint amb el temps, a la seguretat d’haver treballat amb honestedat o al convenciment que s’està presentant un projecte de futur, però la veritat és que en el "cara a cara" d’ahir no va tenir color.Al capdavant, un candidat del Partit Popular insegur i necessitat d’apunts i gràfics per intentar convèncer els oients que tenen la clau per a la crisi, encara que, com sempre, no va donar cap clau. Seguim sense saber si no volen donar-nos aquestes famoses solucions, si simplement no les tenen o, el més probable, que les seves solucions passen per uns retalls socials tan desmesurats que, a una setmana de les eleccions, no és convenient desvetllar la seva estratègia.Com a curiositat, vaig poder observar que el candidat conservador va parlar tot el temps en primera persona, mentre que el candidat socialista va estar tot el temps parlant en plural. Potser, el motiu és que el farmacèutic no pot confiar en el seu equip, i només pot parlar del qui coneix, és a dir, només d'ell.Les eleccions no estan decidides, com ja es va apuntar en el míting central de campanya de divendres passat, però el que ens juguem és molt més important del que pot sembla en un primer moment.Desconec si es pot solucionar immediatament el problema del conservatori municipal, desconec si en breu es tornarà a canviar el nom del carrer en el "Sometimes", o si s'han d'atendre les peticions d'alguns veïns del carrer Fàbrica o fins i tot si la " ruta martiana "tindrà lloc el dimarts o tornarà el botellot al Passeig Marítim, però del que sí estic segur és que el dia 22 decidirem el model educatiu dels propers anys, el model sanitari, el model mediambiental i fins i tot el model econòmic que volem per a nosaltres i les nostres futures generacions.Per la meva part no vull tornar a un model basat en la destrucció del nostre territori, a la discriminació per motius de llengua, raça, religió, sexe o qualsevol altre motiu.Vull poder confiar en els nostres gestors polítics i, sincerament, la dreta rància no em dóna confiança.