Els populars i la economia

Avui escric aquestes línies mentre escolto la demagògia del portaveu del PP en el Ple de l'Ajuntament de Palma i mentre encara tinc en la meva ment el debat dels dies passats i, en el qual, sincerament no parlaré de guanyadors ni de guanyats, sinó de realistes i demagogs sense propostes, és a dir, més del mateix del que ens tenen acostumats els conservadors. Llegeixo en portada d'un diari de Mallorca dues notícies que em criden molt l'atenció. D'una banda l'anunci que el Govern, en l'anterior legislatura, va pagar 7.000 euros a una empresa privada per publicitar els actes de la Sra Rosa Estaràs i de l'altra el que el Codi Ètic de l'actual consistori palmesà prohibeix als regidors acceptar regals el valor excedeixi de 50 euros. Aquestes dues editorials resumeixen molt gràficament el que està passant a la política autonòmica actual. Honestedat i transparència davant del “robatori a mà armada” utilitzat per uns polítics que es consideraven totalment immunes al control públic. Que un empresari reconegui que va cobrar més de 400.000 euros de fons públics per a exalçar la figura d'una candidata i no ho denunciés demostra que els temps de les "patents de cors" no han passat a la història i que el Sr March no va ser el últim pirata de la Mediterrània. I mentrestant segueixo escoltant, gràcies a que el Ple es pot escoltar online, als conservadors donant lliçons d'economia que segur causaran rialles a molts. Entre d'altres a l'empresari que espera cobrar 50.000 euros que se li deuen de la campanya 2007 i que segur espera recuperar-lo si el PP guanya.

Pan y Circo

Debo confesar que hasta ayer mismo desconocía quien era el dorsal siete de nuestra Selección, díganme ustedes raro (y permítanme que no les tutee), pero me sorprendió ver que, de un día para otro, se había desatado una fiebre roja por las calles de mi ciudad y todo el mundo lucía orgullosamente una camiseta rojilla y engalanaba sus balcones con la bandera rojigualda, cual orgullo patrio de agrio recuerdo.

Hoy mismo escuchaba en una agencia de noticias la mención a la teoría “futboleconómica”, que asegura que la euforia futbolística puede hacer crecer el PIB de un país, ya que la felicidad y el optimismo produce gasto y su resultado es más movimiento económico. Vemos como las agencias de viajes se frotan las manos vendiendo sus billetes, a la final por el módico precio de cinco meses de sueldo mínimo y como felices ciudadanos acuden a adquirirlos luciendo, como si de una maravillosa ganga se tratase, de una maravillosa réplica del balón original del mundial, cortesía del señor Díaz Ferrán de turno.

La situación es tan idílica que no he podido evitar acordarme de aquellos emperadores latinos que, ante una situación de crisis, de la cual dependía su situación y su cabeza, convocaban “juegos círquense” en toda “La Roma Civilizada” . Aquél entretenimiento de masas, junto al reparto gratuito de pan durante los días fastos, aseguraba un enfriamiento de la situación que, solucionaba en muchos casos, la crítica situación, dando un alivio al Emperador. Para mas INRI lo rematan con una campaña mediática que nos presenta a nuestros jugadores cuales gladiadores de una época no definida, o el remate de pasar el famoso video de la película “Gladiator” con arreglos nacionales.

Pues piensen ustedes lo que quieran, pero si estos días nos van a devolver cierta cuota de optimismo y felicidad, pues bienvenidos sean y yo, por si acaso, y sin que sirva de precedente, pienso pasarme parte del domingo viendo el futbol…

Llei de Llibertat Sexual

Deixant de banda que aquesta setmana és molt dura en el pla personal, ja que la família socialista ha perdut dos valors irreemplaçables, hem començat la setmana política amb l’entrada en vigor d’una llei molt esperada per tots els que creiem en la llibertat com a màxim èxit social de civilització actual. La necessitat de dotar les dones de plena llibertat en les seves decisions procreatives era una qüestió que es venia demanant des del moment en què es despenalitzaren certes formes d’avortament, en la passada Llei Orgànica 9 / 1985. Avui, sota l'extensa denominació de Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs es ve a cobrir una enorme llacuna jurídica que amagava traces d'un ranci concepte de família. Destacarem d'aquesta Llei l'obligació formativa en "salut sexual i reproductiva com a part del desenvolupament integral de la personalitat i de la formació de valors" així com l'establiment d'un "període de reflexió" de tres dies des del moment en què es fa la sol·licitud, fins que es produeix la intervenció. 25 anys després que es va despenalitzar l'avortament en alguns supòsits, avui les dones poden exercir la seva llibertat de decisió fins a les 14 setmanes de gestació o fins a les 22 setmanes en alguns supòsits. Avui, 25 anys després, les adolescents poden rectificar un error que, fins ara hipotecava les seves vides i les de les seves famílies. 25 anys després, els facultatius metges veuen reconeguda la seva llibertat de consciència i avui, 25 anys després, la nostra societat és més igualitària i més lliure.

SER FASCISTA O MARXISTA EN EL PEOR DE LOS SENTIDOS

Las declaraciones de la Secretaria General del PP, María Dolores de Cospedal, con su posterior intento ridículo de disculpas, donde metió, si era posible, aún más la pata, tildando al President Montilla como Fascista o Marxista demuestran la clase política que pugna por gobernar España. No creo que sea conveniente explicar, en estas líneas, las diferencias entre el Marxismo y el Fascismo, porque entraríamos en una burda polémica que no ayudaría nada a la cuestión. Es más, podría parecer que quisiéramos justificarnos ante lo que ha sido una salida de tono más propia de la ignorancia que del temple que todo político debe tener.
El PP en su permanente crispación, ha ordenado a todos sus públicos personajes utilizar la táctica del “no a todo”, en nuestro Ayuntamiento palmesano tenemos un ejemplo claro de acatamiento sumiso de esa directrices y en el que observamos como deben, por imperativo de partido, votar negativamente interesantes iniciativas ciudadanas sin poder utilizar argumentos creíbles.
Aunque quizás lo que más impresiona es la utilización, por parte del partido conservador, del Tribunal Constitucional, como tercera Cámara. Son muy conscientes de que el Constitucional necesita reformarse y actualizarse, pero saben perfectamente que, mientras tengan mayoría en sus componentes, podrán utilizarlo convenientemente ante cualquier iniciativa que no supere la tramitación ordinaria ante las Cámaras. Quizás muchos consideremos que es una forma muy rastrera de utilizar el Tribunal competente en materia constitucional, pero una vez más, se demuestra que todo vale…. Para algunos.

Donde está Wally?

El PP torna a donar-nos mostres de manca de responsabilitat política. El gran absent Bauzà i el protagonista l’auto anomenat portaveu conservador Rodriguez, que mostra evidents símptomes de demència senil. La darrera prova la tenim en les votacions celebrades al Parlament. Se’ls demanava a tots els partits polítics un exercici de responsabilitat i així van complir alguns "per imperatiu legal" o altres "per responsabilitat". El que va donar la nota, com sempre, el PP que en la seva política del "no a tot", no solament no es va abstenir, que hagués estat la postura més coherent, sinó que votà en contra. Aquesta acció s’enquadra en la postura d’assetjament i enderrocament d’un partit sense principis i absolutament dedicat a culpar el Govern de tot el que es mogui. Encara esperem que se’ns expliqui el perquè el PP espanyol s’ha quedat sol a Europa en la seva postura davant la crisi, després de les dures mesures imposades pel Govern Merkel a Alemanya. Mesures que s’engloben en les necessàries que tot Govern ha de fer i que, recordem, s’estan aplicant a Espanya per un Govern responsable i que anteposa la supervivència de l'Estat del Benestar als crèdits electorals. Un Govern, en definitiva compromès amb el país i que ha reaccionat abans que els altres, contràriament als que l’acusen de arribar tard.Anecdòticament, citaré unes paraules de la vicepresidenta del Govern Maria Teresa Fernández de la Vega, davant la ridícula pantomima que el PP està representant erigint-se com a garants dels drets del treballador. Postura que ha portat a preguntar a la vicepresidenta si els conservadors no estaran abraçant les idees del Marxisme-leninisme. Seguint en clau autonòmica, tenim les delirants afirmacions del Sr Rodriguez acusant el PSOE i en concret al Conseller Manera, de controlar l’agenda dels Fiscals. Indubtablement, això és degut a l’estat de nerviosisme de qui es veu declarant davant els Tribunals abans de complir les seves expectatives polítiques, però hauria de recordar que la seva situació d’aforament no li permet fer certes declaracions contra el tercer poder de l'Estat i haurien assessorar-l’hi, que prou cobren els seus assessors, de les obligacions de la seva situació i dels avantatges processals de la seva dimissió.

Iniciativa parlamentaria

Hoy conocemos una interesante iniciativa del Parlamento Aragonés, en amparo de su Derecho foral, de promover una iniciativa legislativa por la cual, y en caso de que no hubiera acuerdo entre las partes, se produciría una custodia compartida tras un proceso de divorcio.
Los que confiamos en las Leyes, como garantes de la justicia, se nos hace difícil entender ciertas situaciones de desprotección con los más débiles y es, en este momento cuando se hace más manifiesta la intervención de un órgano como es el Parlamento, órgano de representación de quien ostenta la soberanía popular, el Pueblo.
Quienes son los portavoces de tal potestad, los políticos, tienen la obligación de ponerse de acuerdo en temas de tal intensidad y sensibilidad y así ha sido en el Parlamento Aragonés donde la práctica totalidad de los Grupos Parlamentarios, salvo IU no han dudado en apoyar tal iniciativa.
En estos momentos de falta de credibilidad política, se hace más patente la necesidad de que el ciudadano recupere la confianza en sus representantes, unos representantes que, en la práctica totalidad de los casos, están por pura vocación de servicio público.

Notícies i altres...

Avui el Grup Serra s'ha superat. Veiem, en una de les publicacions, que publica un percentatge de població favorable a la moció de censura a l'Ajuntament de Palma que no es correspon amb la més dura realitat.
Si el cens no hagués estat partidista, hauríem observat com s'hauria inclòs una nova casella que digués "M'importa un rave qui governi a Cort mentre em solucioni el meu problema", que hagués reflectit un sorprenent 90% de la població enquestada.
Aquesta dada la coneixen molt bé la majoria dels regidors del PP, d'UM, del BLOC i del PSOE, o almenys els que interposen el seu deure amb la ciutadania sobre els seus interessos i deliris de poder, i així actuen en la seva tasca diària amb més o menys fortuna.
Els censors, en la seva accepció de creadors de censos, haurien intentar insultar menys la intel ligència dels seus lectors i buscar, contrastar i informar amb coneixement de causa i en concordança a la realitat.