Palma hoy mejor que ayer...

Palma (la anteriormente conocida como Palma de Mallorca) ha sufrido una profunda transformación en los últimos meses.
Tomando como referencia la imagen que se tiene en el exterior de nuestra ciudad, observamos dos curiosos estereotipos que en nada nos han beneficiado y que sin embargo han sido alimentados por intereses económicos de unos pocos.
Por un lado, observamos un absoluto desconocimiento de nuestra existencia en el extranjero donde se asocia a nuestra ciudad y a nuestra Isla con la fiesta, el desmadre y la cerveza. Efectivamente, tenemos la vergüenza y debemos admitirlo, de haber fomentado esta imagen al turismo, especialmente el germano que, sin embargo, está muy localizado en pequeñas zonas de nuestro litoral. Igualmente debemos destacar que gran parte del turismo europeo que visita nuestra isla, especialmente el germano y el británico, ha aprendido más de nuestra cultura de lo que nosotros hemos sido capaces de ofrecerles, por lo que no es extraño encontrar guías editadas en otros países, que hacen palidecer de envidia a nuestras más ilustres ediciones.
Por otro lado vemos que en nuestro país se confunde sistemáticamente términos como Mallorca y Palma. No es extraño encontrarnos con noticias, en los telediarios con tales confusiones, viendo imágenes del temporal en Andratx subtituladas con la noticia “Fuerte temporal de viento en Palma de Mallorca”.
Pero la culpa de toda esa desinformación debemos buscarla en nosotros mismos. Es común la afirmación de que la sociedad palmesana y la mallorquina por extensión es contraria a los cambios y conservadora por excelencia. No es extraño que muchos, por intereses políticos, hayan fomentado esta ilusión que no es cierta. La sociedad insular ha sabido adaptarse a los cambios desde que la historia es historia, no debemos olvidar que residimos en el viejo Mediterráneo, cuna de civilizaciones , muchas de las cuales tuvieron a nuestras Islas como objetivo estratégico. Un paseo por nuestra ciudad, por el antiguo “call”, por los “baños árabes” o por la tipología de las calles, nos dará cuenta de esta realidad que hoy la encontramos reflejada en nuestra sociedad y últimamente en la oleada inmigrante. Hemos sido cuna de “germanies”, de protestas absolutistas e incluso de reyes.
Palma ha vivido en estos días unas celebraciones patronales diferentes en concordancia con la imagen de ciudad abierta y cosmopolita que debe ser. Sin olvidar que el origen de tal celebración fue la milagrosa visita de las reliquias del mártir, en el siglo XIV, que puso fin a una de los más duros brotes de peste que vivió nuestra ciudad, Palma hoy, después de casi siete siglos de tan oportuna gracia, incorpora fiesta, cultura y participación ciudadana a lo que debe ser una celebración.
Han sido unas semanas intensas que, aunque oficialmente empezaron con el pregón, realmente dieron su pistoletazo de salida con las fogatas de San Antón y su simbólica victoria contra el mal y terminaron con un espectáculo de música y fuego, amenizado con “demonios y bestias” que recordaron de alguna forma antiguos ritos paganos, de los cuales nunca debimos olvidarnos.

La feina ben feta

Dijous passat, dia 15 vam tenir l'immens de plaure de gaudir d'una xerrada amb els regidors Paco Donate i Joana Maria Borràs entorn del “eix cívic Cotlliure-Blanquerna”.
He dit la paraula “plaer” amb tot coneixement de causa perquè aquesta és la sensació que un té quan gaudeix del treball ben fet. Els regidors van saber transmetre'ns la il·lusió d'un projecte que ha estat problemàtic per aquesta minoria conservadora que ha intentat enverinar a l'opinió pública, però que solament ha aconseguit crear pors.
Inseguretat, caos circulatori, aparcaments o desastre comercial han estat arguments utilitzats per uns pocs per a intentar amagar el que serà la reactivació d'una zona comercial que duia més de 16 anys d'esquena al comerç de Palma.
La transformació d'aquest eix va permetrà la prolongació d'una zona tan comercial com ho és el carrer “San Miquel”, permetent als comerciants i residents beneficiar-se dels avantatges de viure en una zona comercial sumant-li a això les inversions del Fons Estatal d'Inversions.
Els Regidors també van tenir paraules d'agraïment i suport cap a la companya Yolanda Garví, Regidora d'Urbanisme, l'excel·lent labor de depuració està donant els primers resultats dintre d'un àrea que, desgraciadament tantes arques va buidar i tantes butxaques va omplir durant el regnat conservador.

Va por ella...

Tengo que confesar que hoy quería hablar de la opinión que me ha causado las declaraciones de los médicos católicos, pero aún tengo que moderar mi lenguaje para hacerlo mínimamente correcto a la vista de mis posibles lectores que, seguramente, se verían ofendidos ante la magnitud y el tono de mis alocuciones. Por eso y, a la espera de ver esos autobuses prometidos, hablaré de otro tema.
A mi qué queréis que os diga, la polémica que se ha organizado en torno al “smoking” de nuestra Ministra de Defensa me parece malintencionada y ridícula, aunque viniendo de donde ha venido, no podíamos esperar más, ya se sabe, cuando no hay más, que no busquen…
Carmen Chacón es una mujer que, a sus maravillosas dotes humanas y políticas le tiene que sumar la elegancia y la hermosura y eso, desgraciadamente parece no caer muy bien a la España rancia y casposa, que le vamos a hacer. Supongo que ha sido mucho más fácil hablar de lo que no se conoce, como las normas protocolarias, que intentar encontrar la lógica de la situación. Aunque me parece innecesario recordarlo en un foro como este, pensado para seres humanos evolucionados, hay que destacar que la ministra asistía a la Pascua Militar en calidad de Ministra de Defensa y por lo tanto exenta de protocolo pero acorde con la sobriedad del acto.
De nuevo, y eso me causa cierto trastorno interno, tengo que volver a estar de acuerdo con la Presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, al alabar el gusto de nuestra ministra. Para ella mi más sincero abrazo y felicitación (para Carmen naturalmente, no me he vuelto loco).

Cavalcada i Reis

Avui és un dia feliç per a milions d'espanyols que, per fi, veuen la llum al final del túnel. Avui, amb l'última prova de foc que els nostres sofrits estómacs han hagut de suportar, podem donar per acabada la “Temporada Nadalenca 2008-09”. La nostra salut, butxaques i paciència han sofert un seriós revés, però demà per fi, amb el feliç (i perdoneu-me la llibertat d'insistir en aquest adjectiu) tornada a la rutina intentarem oblidar els nostres desitjos d'any nou reprenent les nostres vides just en el lloc on les vam deixar fa unes setmanes.
Tornen els nostres “jefes”, el col·legi, les rebaixes, els dirigents del PP, o sigui, tot allò que ens semblava haver oblidat en aquesta màgia consumista i que havien desaparegut després d'onades de Papàs Noel equilibristes en les balconades, horribles llums, cava, torró, familiars inoportuns i gorrers, gambes d'Equador i Llamàntols transgènics, tot esquitxat amb alguna que altra tímida aparició dels Reis Mags que aquest any més que mai, semblen avergonyits de no poder solucionar, amb els seus regals, la crisi internacional, perquè no se'ls ha vist ni en la Cavalcada.
Per cert, parlant de la Cavalcada jo vaig estar allí (crec que compraré una samarreta amb tal afirmació). Sí, un any més i complint fidelment la pena imposada per una boja nit, em vaig tornar a barallar per un grapat de caramels (aquesta vegada no caducats) amb altres quatre-cents mil soferts pares, víctimes d'alienació mental transitòria i als quals, des d'aquestes línies, demano humilment perdó per les trepitjades, empentes o paraules que els hi he pogut ocasionar.
Dit això, convé agrair a l'Ajuntament el nou itinerari i horari que ha permès fer un poc més suportable la nostra agonia. La instal·lació de zones per a minusvàlids o dones embarassades, l'ampliació de les zones de “mercadillo”, i l'extraordinari esforç de la Policia Local en aquestes dates són noves proves de la sensibilitat d'un Consistori totalment bolcat cap a una societat plural i que cada vegada participa, gaudeix i agreix més. Lamentablement per a tot ells, encara no ha arribat el descans, perquè l'escàs marge que donen els preparatius de les festes patronals torna a omplir les agendes de centenars d'anònims operaris que treballaran perquè tot estigui a punt perquè alguns pocs facin els seus gratuïtes, oportunes i electoralistes crítiques en periòdics d'última hora.

Por donde amargan los pepinos...

La banda terrorista ETA quiso despedir el año como solamente ella sabe hacer, es decir, sembrando el pánico entre los demócratas. Esta vez solamente hemos tenido que, muy a su pesar, lamentar daños materiales, pero no cabe la menor duda de que estos asesinos sin escrúpulos han querido dejarnos en la retina su ingrato recuerdo para la Nochevieja.
Lo curioso del asunto es que han lecho un atentado totalmente mediático, es decir, han atentado con intenciones publicistas contra diversos medios de comunicación demostrando su absoluta carencia de ideales y valores porque, vamos a ver, cómo se puede defender unos ideales nacionalistas destruyendo uno de los pilares de nuestro sistema, la libertad de prensa.
Qué ideales mueven a esos jóvenes de la “kale borroka”, cuando han mamado la Democracia desde la cuna. Hoy muerden la mano de quienes les aseguraron esa libertad que hoy violan y mutilan. ¿Acaso son conscientes de que lo que hoy intentan destruir fue, un día, el sueño de sus mayores?
Qué diferencia con otras juventudes que hoy lideran partidos demócratas, sangre nueva que cada día nos demuestra que lo que se ha conseguido es solamente el principio de lo que podemos conseguir. Que lo que tenemos ya no tiene vuelta atrás y que ahora disponemos de un maravilloso canal para solucionar nuestros problemas, el diálogo.
“La libertad no es una filosofía y ni siquiera es una idea: es un movimiento de la conciencia que nos lleva, en ciertos momentos a pronunciar dos monosílabos: Sí o No…” (Octavio Paz, La otra voz)

Hores Baixes...

Hi ha dies en els quals et reconcilies amb la humanitat i avui és un dia d'aquests. Ahir, després d'un “horrobilis die”, se'm va ocórrer obrir el meu correu personal al caient de la mitjanit i vaig rebre un missatge que em comunicava l'ús fraudulent que havia fet un militant de la nostra agrupació de les adreces electròniques i l'obertura d'un fòrum alternatiu on es posa verds a tots els dirigents. En aquest moment em vaig acordar d'un consell que he rebut fa molt poc d'una persona que em vol bé i que ha dedicat molts anys a la política “el llop ho tenim en les nostres files”.
Aquest matí he aprofitat el dia lliure que, fent una excepció, m'he agafat per a passejar amb la meva família i prioritzar els valors que són realment importants. Com deia, ens hem passejat per la Platja de Palma i hem assaborit un deliciós berenar en una terrasseta al sol. Tot això no deixaria de ser rutinari si no fora per l'excel·lent tracte rebut pel personal germà (d’Alemaya) de la cafeteria en qüestió i al que sum l'atenció que ens va prestar el personal turc del “kebab” on vam haver de sopar anit per motius laborals.
Les Balears han rebut una intensa onada d'immigració que ens ha enriquit granment, segons els últims sondejos ens acostem al milió cinquanta mil persones amb una de les més altes taxes de creixement que converteixen a les Illes i especialment a Palma en un ventall multicultural semblant a les grans urbs. Un passeig pel seu centre ens demostrarà aquest efecte i ens ha d'obrir els ulls davant aquesta realitat. La multiculturalidad engrandeix al poble i ens fa partícips d'una realitat objectiva de l'època i la societat que ens ha tocat viure. Som habitants del món i Mallorca està a menys de dues hores d'avió de les principals urbs europees el que la converteix en centre d'un turisme de residència que exigeix la prestació d'uns serveis de qualitat. Igualment estem situats en la frontera amb Àfrica i som porta d'accés a un món d'esperança per a milions de persones que l'única cosa que desitgen és tenir una oportunitat, el poder garantir i equilibrar els nostres recursos per a satisfer aquestes realitats son uns dels reptes que hem de plantejar a molt curt termini i en els quals també necessitarem l'ajuda i experiència dels nouvinguts.
Com deia al principi d'aquest article, avui és un dia d'esperança i propòsits. Avui acomiadem un any i ho fem amb el dolor de les notícies que ens arriben des de les guerres fratricides. Les notícies de Gaza són alarmants per a l'optimisme i se sumen a unes altres que, com els últims casos de violència de gènere, que ens han de fer reflexionar sobre certs valors que potser s'haguessin resolt si l'assignatura de “educació per a la ciutadania” s'hagués implantat fa unes quantes generacions.
No vull acomiadar-me sense fer esment a una notícia que m'ha deixat perplex. Els resultats de l'augment poblacional han destacat un municipi en el qual s'ha perdut població. Estic parlant d'Escorca que ha perdut catorze persones i que segons el seu batlle ha estat a causa de la decisió de no “descatalogar” El Guix, on es projectava fer habitatges per a fills i familiars de residents. Els que hem passat part de la nostra adolescència pel municipi d'Escorca sabrem agrair al Consell Insular i no al seu Ajuntament, les inversions que s'han fet en carreteres, refugis i instal·lacions d'accés al Monestir de Lluc, la veritable i única font d'ingressos i raó d'ésser d'aquest Ajuntament. La hipocresia de l'actual consistori no tindria nom si no fora perquè la nostra llengua és molt rica en termes, el correcte és dir especulació...

Nos tocó la Lotería...

Estamos de celebración, amigos míos, y no porque hayamos sido agraciados con el “gordo” de navidad, no, lo nuestro es aún mejor, hoy los socialistas españoles celebraremos el día en que nuestro Presidente consiguió hacer feliz a la Condesa de Madrid, la Excelentísima para los amigos.
No lo consiguió Gallardón, tampoco Rajoy, lo ha conseguido Zapatero con altísimas dosis de paciencia y talante, lo cual maneja como un auténtico maestro. Naturalmente los Conservadores no han tardado nada en salir al paso acusando a nuestro Presidente de decir lo que quieren oír los Presidentes de las C.C.A.A, lo cual no deja de ser curioso, ya que nosotros creíamos que era eso lo que buscaban, o sea, que se les dijera lo que querían oír, pero bueno, ya se sabe que cuando hablamos del PP, lo difícil es encontrar un poco de coherencia entre sus afirmaciones, sus actos y los comportamientos de sus dirigentes.
Pero la imagen del día la ha dejado la portada de un diario cuyo nombre no quiero acordarme, que nos mostraba la libreta de ahorros de un inmigrante cuyo saldo, de diecisiete euros, se había convertido, en cuestión de horas, en trescientos mil diecisiete. La noticia no era la astronómica subida, la noticia era la falta de escrúpulos de la entidad bancaria al cargarle tres euros de mantenimiento a quien no ha podido ahorrar más de veinte euros de saldo. Quizás ahora le quiten el mantenimiento de cuenta, porque ya se sabe lo concienciados que están estas entidades con los más desfavorecidos. Lo siento, intentaba ser retórico pero la cruda y asquerosa realidad le ha quitado toda la gracia a mi comentario.
Por nuestra parte seguimos teniendo salud, el triste consuelo de los que la suerte nos ignora descaradamente…