Mal dia per la Democràcia.

Avui, en acabar el meu rutinari repàs a la premsa local havia decidit fer un al legat en defensa d'alguns polítics que, sent conscients dels durs moments econòmics, predicaven amb l'exemple i pospossaven la compra del seu cotxe arreglant el seu vell utilitari de dotze anys. Per mi seria fàcil citar el protagonista d'aquesta història, però respectant la seva imatge només diré que és Regidor de Palma i Socialista, naturalment. Molt diferent de l'actitud del Conservador Batle de Calvià que lluirà el seu nou i flamant Volvo de 31.229 € (pagat per les arques municipals) o de la Caradura Ministra de Sanitat Alemanya, Ulla Schmitd, que ha denunciat el robatori del seu cotxe oficial a Dénia després de fer més de 3.000 quilòmetres amb xofer des de la seva residència habitual. Però malauradament la realitat supera moltíssimes vegades a la ficció i Calvià és avui protagonista pel cruel atemptat que ha segat la vida de dos joves Guàrdies Civils. Per casualitat vaig tenir el plaer de conèixer i treballar amb Diego Salvá, un jove treballador que va estar fent interminables torns de guàrdia com a Vigilant de Seguretat en l'empresa on treballo i amb el que vaig tenir el plaer de compartir torn més d'una vegada. Malauradament només puc recordar el seu amor a la vida i la seva il lusió per entrar a la Guàrdia Civil. Fa poc comentàvem el miraculós de la seva recuperació després de l'accident de moto i les ganes que tenia de reincorporar-se avui no acabem de comprendre que la seva foto aparegui a la televisió amb tan fatal motiu. Per molt que ens semblin repetitives les condemnes no ens cansem de fer-les. Al cap de qualsevol demòcrata no cap la violència i se'ns fa molt difícil pensar que algú sigui capaç de prémer el botó o el gallet assassí i mirar al mirall sense sentir fàstic de la seva pròpia figura. No hem pogut evitar la mort de Carlos i Diego però des de totes les institucions hem de fer l'impossible per siguin les últimes ...

Peus de ciment

Només han passat deu dies des que l'alcalde Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón recordés que existeix una regulació que impedeix als càrrecs públics el rebre regals per les seves accions i menys encara des que la Secretaria General del PP, María Dolores de Cospedal afirmés a RNE com és de difícil és establir "una línia divisòria" entre el penal i el no penal quan es parlen dels obsequis que reben els càrrecs públics i apareix l'alcaldessa de València, Rita Barberá afirmant que tots els polítics reben "regals" ...
Com a argument de la defensa no és molt bona tàctica, senyora Barberá i bo seria el que es diferencien la procedència dels regals. Si l'obsequi procedeix d'una xarxa mafiosa que s'ha anat lucrant a costa de polítics corruptes, el millor és no acceptar i denunciar l'intent de suborn, però si procedeix d'algú de tota la seva confiança, com sembla ser el cas, ja que en el Partit Popular tots són molt bons, aleshores cal acceptar-ho juntament amb els vestits de Camps.
El més curiós de l'assumpte és que el PP està més preocupat per saber d'on vénen les presumptes filtracions a la premsa que d'esbrinar què està passant entre les seves files. Nosaltres, que som molt mal pensats, no podem evitar fer paral lelismes amb les velles pel lícules de cinema negre. Acabarà el "soplón" en el fons d'un pantà amb les sabates de ciment?

Se completó el Sudoku

Parece ser que el Sudoku financiero se ha completado y eso que los augures del PP pronosticaban desgracias sin igual ante tal descalabro, aunque a la hora de la verdad, todos han hecho una “abstención crítica”, que es tanto como decir “coge el dinero y corre”.
La versión oficial es que han llegado consignas de “Génova”, pero parece ser que algunos presidentes se las han tomado a cachondeo, ya que la versión más común ha sido que lo habían pactado entre ellos, salvo quizás el representante de la Ciudad Autónoma de Ceuta que, por eso de estar en las colonias, habrá entendido que no iba con él y ha votado afirmativamente. Quizás el motivo es que ha sido coherente con su responsabilidad electoral.
Pero quizás lo más absurdo del día ha sido las declaraciones del Consejero de Economía de la Comunidad de Madrid, Antonio Ateta a RNE, cuando no ha sabido responder, de forma coherente a los motivos de su presunta “abstención crítica” cuando ha sido una constante las presiones de su comunidad por un nuevo Proyecto de Financiación basado en la población. Al final, y sin la ayuda de su mentora, Doña Esperanza, ha recurrido a la siempre presente acusación de favoritismos para algunas Comunidades. El problema es que ha citado a tres; Cataluña, Andalucía y Baleares.
Conscientes de la deuda histórica que tiene el Gobierno con nuestra Comunidad, nos preguntamos dónde están esos favoritismos, quizás el Sr. Ateta tenga datos que el resto de España desconozca.

Agradecemos tu visita Pedro

Hay días en los que el ser socialista adquiere una dimensión excepcional que roza el orgullo. Ayer fue uno de esos días especiales en los que las pilas se recargan rescatando esos principios que un día te llevaron a acercarte al partido más humano y plural que actualmente tiene el panorama político español.
Flassaders se llenó ayer para recibir al Secretario de Movimientos Sociales, Concejal del Ayuntamiento de Madrid y (como él recalcó) Presidente del Club de Fans de Aina Calvo, Pedro Zerolo, quien desde el primer momento hizo vibrar a los oyentes con su facilidad de palabra dando datos y ejemplos de actuaciones y leyes, que actualmente están recogidas como Derechos, donde los socialistas hemos tenido un papel fundamental. Actuaciones que, si hubiera sido por personajes como el Sr. Mayor Oreja o el Sr. Rajoy actualmente estarían en al cajón de los olvidos. Pedro nos hizo recordar lo valientes que debemos ser quienes creemos en los ideales de Libertad, Igualdad y Fraternidad frente a quienes ven en estas máximas un peligro para sus futuros económicos liberales.
Curiosamente (era de esperar), los medios no se han hecho mucho eco de esta visita, quizás porque estaban mucho más interesados en cubrir otro acto muchísimo más rancio (y no lo digo por el menú). Pero nos han dejado algunas perlas que son dignas de mención, como la del periodista que critica que Pedro Zerolo esquivó contestar ciertas preguntas o que la eurodiputada Teresa Riera no contesto a ninguna.
Como explicó nuestra alcaldesa, aunque no era habitual en un acto como este, se abría un turno de palabra para hacer las preguntas que se quisieran a Pedro y en ese marco se englobaron preguntas como la de un ciudadano chileno que pedía para cuando una regulación de los descuentos para residentes a todos los ciudadanos de Baleares, tuvieran la nacionalidad que tuvieran. Una pregunta que Pedro Zerolo contestó de la única forma que se puede contestar una pregunta de este tipo y es recordando la deuda y los lazos que nos unen con la comunidad latinoamericana. Lazos que son prioritarios para el Gobierno y que se traducen en hechos diariamente.
Solamente nos queda una duda de su visita y es en el controvertido tema del Club de Fans de Aina Calvo. Recordemos a Madrid que tanto en Club de Fans de Aina, como el de Teresa están en Palma y para hacerse socio deben pasar por nuestras oficinas…

Notícies

Que la Sra Estaràs hagi estat nominada, qual concursant de programa televisiu, a la llista de les europees és sens dubte una bona notícia per als ciutadans de les Illes Balears, encara que sigui a costa de carregar el mort als pobres europeus que res han fet per merèixer-ho. De totes maneres, bromes a part, per la part que em toca li transmet la meva més sincera enhorabona, si aquest era el seu desig, per poder participar activament en una institució tan emblemàtica com és el Parlament Europeu, un exemple d'excel lència democràtica i culminació política per molts. Esperem que li agradi molt i no compleixi amb les seves amenaces de tornar per al 2011 ...
El més curiós ha estat la rabieta del Sr Nadal, tan acostumat a ser portada que no ha pogut evitar l'llançar el "bulo" de la seva presumpta dimissió. Gràcies als seus consellers per evitar-ho, no podríem suportar el perdre, el mateix dia als dos pilars de la nostra oposició, perdó, rectific, que ara que m'adono, el Sr Nadal és soci de Govern ...
Per últim només puc lamentar el que s'hagi destapat tan aviat la investigació interna a la Policia Local. Estem tristament acostumats a dir picaresca al frau i consentir el "timo" perquè està en la nostra naturalesa històrica. Tots coneixem a algú que es pavonea de cometre aquest tipus de delictes impunement arribant fins i tot a riure's de qui treballa altruistament en les seves estones lliures per defensar alguna idea o acció.
El nostre Ajuntament, conscient que aquests comportaments no han de ser tolerats, especialment en èpoques de crisis econòmiques, ha actuat en conseqüència. Esperem que aquestes investigacions segueixin en altres àrees i aviat vegem una depuració que beneficiarà al ciutadà, al treballador honrat i al servei que se li presta.

La estrategia del Partido Popular

Estamos a las puertas de unos nuevos Comicios y al Partido Popular le crecen los enanos. Lo último son las declaraciones del Sr. Aznar en sus últimas declaraciones y en el único foro donde aún le escuchan, es decir en la sede de la FAES.
Todos asistíamos asombrados a la estrategia conservadora de no desvelar, al menos en público, la fórmula mágica que decía tener el Sr. Rajoy para recortar el gasto público, pero naturalmente, el Sr. Aznar no podía estar calladito y tenía que hablar más de la cuenta. Por fin, se supone que bajo los efluvios de una multitud deseosa de tales declaraciones, desveló que la solución era recortar las prestaciones sociales y los derechos a los trabajadores, medida que ha sido corroborada por el Sr. Pizarro en Castilla-La Mancha.
Pero la verdad es que nada de lo que pase nos tiene que extrañar en un partido con tanta falta de memoria, y no estoy hablando de memoria histórica porque esto será motivo de otras participaciones. La última prueba la tenemos en las declaraciones de los líderes del Partido Popular jactándose de ser los primeros en pensar en la medida de apoyo a las Pymes con una flexibilización de los créditos ICO, medida expuesta por el Presidente Zapatero el pasado domingo en Valladolid. Medida que ya se expuso a mediados de febrero por el Gobierno y así apareció en los Medios de Comunicación.
Y, como decía, no nos extrañan esas lagunas mentales en un partido que siempre se ha caracterizado históricamente por ese mal. Recientemente hemos asistido a las sesiones del juicio del Jak-42, donde la memoria ha sido la gran ausente, junto a la vergüenza, exceptuando naturalmente a los familiares de las víctimas, que no olvidan…

Sanitat Pública

Sempre he estat un partidari de la Sanitat Pública, com no podria ser d'una altra manera, en ser un benefici social modèlic i envejat. Recentment he tingut que anar al meu metge per una petita complicació cardiovascular i he rebut un tracte ràpid, amable i professional tant pels facultatius del PAC, com els de Son Dureta. En poques paraules i com sempre, excel lent. El més curiós del tema és que tots els que em van atendre, ho van fer en català, potser perquè jo em vaig adreçar a ells en la meva llengua materna i vaig rebre per la seva banda una de les proves d'aquesta professionalitat abans esmentada. La Sanitat ha estat una assignatura pendent dins del procés de normalització de la nostra llengua, però no així per part d'un gran nombre de professionals que, dins de l'ús i gaudi de la nostra rica realitat lingüística s'han adaptat perfectament a aquesta realitat. Sempre prenem l'exemple d'un altre col lectiu que, per necessitats urgents, va haver d'adaptar-se amb més celeritat a allò que les normes els hi obligaven, és el cas de l'Educació, però avui veiem, amb veritable orgull, com a professors procedents de la península, manegen el català diàriament i en el seu àmbit privat, conscients que no estem parlant de discriminació, sinó de cultura. Fa poc llegia un llibre del recentment mort Josep Moll, que es preguntava què hagués passat si, per els avatars de la Història, Menorca no hagués estat retornada pels Anglesos i hagués seguit els passos de Malta. El més segur és que avui estaríem parlant d'una illa, amb 70.000 habitants, amb llengua pròpia (Català), independitzat en el procés descolonitzador de les colònies angleses i reconeguda per la Comunitat Internacional. En poques paraules, el Català seria llengua co-oficial de la Comunitat Europea.