lunes, 21 de septiembre de 2009

Cadascú és com és

I és que no hi ha dia en què les actuacions d'alguns conservadors no tinguin l'estranya facultat de posar-me de mala ostia! Avui prometia ser un dilluns diferent. El temps ens havia donat una treva i havíem gaudit d'un cap de setmana d'aquells que et carreguen les piles. Dissabte, un extraordinari acte organitzat per la Federació Socialista de Mallorca (FSM) va reunir més de sis-cents regidors al Poble Espanyol en un emotiu reconeixement a la seva tasca. Diumenge va ser exclusivament un homenatge a la mobilitat sostenible amb la inauguració del carril bici de les Avingudes i el recorregut que es va habilitar al Parc de Ses Estacions. Però avui, se m'acut obrir l'únic diari que no em dóna taquicàrdia i llegeixo que l'intolerant Alcalde de Calvià, Carlos Delgado ha hagut de canviar els seus quatre fills d'escola perquè en el susdit, complien amb la normativa i donaven les classes en les llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma. El col.legi elegit ha estat al King's College que utilitza igualment dues llengües, però, naturalment cap d'elles és el Català, llengua que suposo que ha de ser inferior segons la seva personal escala de valors. No seré jo qui doni consells d'educació ni de valors, però la vida dóna moltes voltes i qui és a dalt estarà abaix el dia menys pensat i en aquest moment s'agrairà haver donat als nostres fills una educació tolerant.

miércoles, 16 de septiembre de 2009

Aquí han fumado...

No me cabe la menor duda de que a los Conservadores eso de subirles los impuestos para ser más solidarios les ha caído fatal, pero se olvidan de que el españolito tiene un corazón de oro y es consciente de que las prestaciones sociales son una prioridad para el Estado del Bienestar. Les recuerdo, señores y señoras del PP que el bienestar de un pueblo no significa lo bien que están ustedes y sus familias, que seguro que están fenomenal y de la crisis ni se han enterado. El Estado social y democrático tiene que ser garante de unos servicios esenciales para todos los habitantes y de eso, en España, últimamente sabemos mucho gracias a un Gobierno progresista que ha sabido gestionar una escasez de recursos sin recortar prestaciones.
Mientras la Ministra Salgado anunciaba medidas ante las previsiones de la OCDE, que dicho sea de paso anunciaba un aumento de la previsión del paro en 1,8 puntos (malísima pero inferior a la previsión de 3,7 alemana), el portavoz de Economía del Partido Popular, Cristóbal Montoro se limitaba a calificar de “mala noticia” el citado informe. Vamos, que si el señor Montoro ve una colilla a las puertas del Congreso, deducirá gracias a su excelente formación e instinto, de que allí han fumado…

martes, 8 de septiembre de 2009

Carril Bici


Una foto feta en el moment oportú no va ensenyar una imatge de les Avingudes col.lapsada per culpa del nou Carril bici. Jo vaig poder prendre una altra, al migdia d'un dia laboral, on aquest presumpte carril col.lapsat estava totalment desert, mentre l'altre tenia un trànsit fluid però molt més dens Naturalment, tant l'una com l'altra han estat preses amb l'únic motiu d'ensenyar una imatge tergiversada de la realitat. I aquesta realitat és només una. Palma suporta diàriament 800.000 desplaçaments per als seus 400.000 habitants i això era ja una situació insostenible fa més d'una dècada, data en què es van elaborar els informes que avui serveixen d'argument per a les obres que s'estan realitzant. Per cert, facin comptes i vegin qui governava fa una dècada ...

viernes, 14 de agosto de 2009

Mi lectura favorita

Un repaso a la prensa local en cualquier día de agosto puede ser toda una experiencia que te hace dudar de la rentabilidad de tu inversión, al menos que te lo tomes como una pequeña aportación personal para que no desparezca uno de los medios que mejores ratos te hacen pasar en esta vida.
Y no será que el verano no viene calentito. Los únicos que se han ido de vacaciones son los miembros de la oposición que solamente aparecen en videos grabados y con cara de pocos amigos intentando desviar la atención con presuntas tramas de espionaje y filtraciones que dejarían estupefacto de envidia a Steig Larsson si pudiera, naturalmente. Seguramente el escritor sueco tendría en nuestro país tema para varias trilogías igualmente suculentas si hubiera contado con asesores de la talla de Cospedal o de Montoro. Avatares del cruel destino,la muerte siempre tan inoportuna…
Tenemos la crisis, la gripe A, la sempiterna banda de descerebrados terroristas o nuestra cosecha local; el Palma Arena, la financiación del PP o el Plan de Inversión Local que está llenando nuestro verano de carriles bici, vallas, polvo y “trabajadores”, muchos trabajadores que están minimizando la repercusión laboral que una mala temporada no hubiera dejado en un verano “flojillo”.
Pero la prensa prefiere deleitarnos con otras suculentas actualidades, por ejemplo las declaraciones de Álvaro de Marichalar, dando consejos sobre crisis y luciendo nueva novia caucásica junto a su bronceado de aventurero y navegante. Todo un ejemplo pensará Rosa Diez que, recordemos, lo fichó como cabeza de lista en Soria. O la espeluznante primicia de que las candidatas a Miss Universo han visitado un parque de atracciones en las Bahamas.
Todo convenientemente aderezado con la columna de nuestro favorito conservador que hacía quinielas sobre quien relevaría en su cargo al Delegado del Gobierno tras las declaraciones del Sindicato de la Policía, por cierto, otra vez más un intento de desviar la atención sobre el verdadero problema, el desvío de fondo público para “supuestamente” financiar un PP (Partido Político, sin ánimo de ofender).

jueves, 30 de julio de 2009

Mal dia per la Democràcia.

Avui, en acabar el meu rutinari repàs a la premsa local havia decidit fer un al legat en defensa d'alguns polítics que, sent conscients dels durs moments econòmics, predicaven amb l'exemple i pospossaven la compra del seu cotxe arreglant el seu vell utilitari de dotze anys. Per mi seria fàcil citar el protagonista d'aquesta història, però respectant la seva imatge només diré que és Regidor de Palma i Socialista, naturalment. Molt diferent de l'actitud del Conservador Batle de Calvià que lluirà el seu nou i flamant Volvo de 31.229 € (pagat per les arques municipals) o de la Caradura Ministra de Sanitat Alemanya, Ulla Schmitd, que ha denunciat el robatori del seu cotxe oficial a Dénia després de fer més de 3.000 quilòmetres amb xofer des de la seva residència habitual. Però malauradament la realitat supera moltíssimes vegades a la ficció i Calvià és avui protagonista pel cruel atemptat que ha segat la vida de dos joves Guàrdies Civils. Per casualitat vaig tenir el plaer de conèixer i treballar amb Diego Salvá, un jove treballador que va estar fent interminables torns de guàrdia com a Vigilant de Seguretat en l'empresa on treballo i amb el que vaig tenir el plaer de compartir torn més d'una vegada. Malauradament només puc recordar el seu amor a la vida i la seva il lusió per entrar a la Guàrdia Civil. Fa poc comentàvem el miraculós de la seva recuperació després de l'accident de moto i les ganes que tenia de reincorporar-se avui no acabem de comprendre que la seva foto aparegui a la televisió amb tan fatal motiu. Per molt que ens semblin repetitives les condemnes no ens cansem de fer-les. Al cap de qualsevol demòcrata no cap la violència i se'ns fa molt difícil pensar que algú sigui capaç de prémer el botó o el gallet assassí i mirar al mirall sense sentir fàstic de la seva pròpia figura. No hem pogut evitar la mort de Carlos i Diego però des de totes les institucions hem de fer l'impossible per siguin les últimes ...

martes, 21 de julio de 2009

Peus de ciment

Només han passat deu dies des que l'alcalde Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón recordés que existeix una regulació que impedeix als càrrecs públics el rebre regals per les seves accions i menys encara des que la Secretaria General del PP, María Dolores de Cospedal afirmés a RNE com és de difícil és establir "una línia divisòria" entre el penal i el no penal quan es parlen dels obsequis que reben els càrrecs públics i apareix l'alcaldessa de València, Rita Barberá afirmant que tots els polítics reben "regals" ...
Com a argument de la defensa no és molt bona tàctica, senyora Barberá i bo seria el que es diferencien la procedència dels regals. Si l'obsequi procedeix d'una xarxa mafiosa que s'ha anat lucrant a costa de polítics corruptes, el millor és no acceptar i denunciar l'intent de suborn, però si procedeix d'algú de tota la seva confiança, com sembla ser el cas, ja que en el Partit Popular tots són molt bons, aleshores cal acceptar-ho juntament amb els vestits de Camps.
El més curiós de l'assumpte és que el PP està més preocupat per saber d'on vénen les presumptes filtracions a la premsa que d'esbrinar què està passant entre les seves files. Nosaltres, que som molt mal pensats, no podem evitar fer paral lelismes amb les velles pel lícules de cinema negre. Acabarà el "soplón" en el fons d'un pantà amb les sabates de ciment?

jueves, 16 de julio de 2009

Se completó el Sudoku

Parece ser que el Sudoku financiero se ha completado y eso que los augures del PP pronosticaban desgracias sin igual ante tal descalabro, aunque a la hora de la verdad, todos han hecho una “abstención crítica”, que es tanto como decir “coge el dinero y corre”.
La versión oficial es que han llegado consignas de “Génova”, pero parece ser que algunos presidentes se las han tomado a cachondeo, ya que la versión más común ha sido que lo habían pactado entre ellos, salvo quizás el representante de la Ciudad Autónoma de Ceuta que, por eso de estar en las colonias, habrá entendido que no iba con él y ha votado afirmativamente. Quizás el motivo es que ha sido coherente con su responsabilidad electoral.
Pero quizás lo más absurdo del día ha sido las declaraciones del Consejero de Economía de la Comunidad de Madrid, Antonio Ateta a RNE, cuando no ha sabido responder, de forma coherente a los motivos de su presunta “abstención crítica” cuando ha sido una constante las presiones de su comunidad por un nuevo Proyecto de Financiación basado en la población. Al final, y sin la ayuda de su mentora, Doña Esperanza, ha recurrido a la siempre presente acusación de favoritismos para algunas Comunidades. El problema es que ha citado a tres; Cataluña, Andalucía y Baleares.
Conscientes de la deuda histórica que tiene el Gobierno con nuestra Comunidad, nos preguntamos dónde están esos favoritismos, quizás el Sr. Ateta tenga datos que el resto de España desconozca.