Donde está Wally?

El PP torna a donar-nos mostres de manca de responsabilitat política. El gran absent Bauzà i el protagonista l’auto anomenat portaveu conservador Rodriguez, que mostra evidents símptomes de demència senil. La darrera prova la tenim en les votacions celebrades al Parlament. Se’ls demanava a tots els partits polítics un exercici de responsabilitat i així van complir alguns "per imperatiu legal" o altres "per responsabilitat". El que va donar la nota, com sempre, el PP que en la seva política del "no a tot", no solament no es va abstenir, que hagués estat la postura més coherent, sinó que votà en contra. Aquesta acció s’enquadra en la postura d’assetjament i enderrocament d’un partit sense principis i absolutament dedicat a culpar el Govern de tot el que es mogui. Encara esperem que se’ns expliqui el perquè el PP espanyol s’ha quedat sol a Europa en la seva postura davant la crisi, després de les dures mesures imposades pel Govern Merkel a Alemanya. Mesures que s’engloben en les necessàries que tot Govern ha de fer i que, recordem, s’estan aplicant a Espanya per un Govern responsable i que anteposa la supervivència de l'Estat del Benestar als crèdits electorals. Un Govern, en definitiva compromès amb el país i que ha reaccionat abans que els altres, contràriament als que l’acusen de arribar tard.Anecdòticament, citaré unes paraules de la vicepresidenta del Govern Maria Teresa Fernández de la Vega, davant la ridícula pantomima que el PP està representant erigint-se com a garants dels drets del treballador. Postura que ha portat a preguntar a la vicepresidenta si els conservadors no estaran abraçant les idees del Marxisme-leninisme. Seguint en clau autonòmica, tenim les delirants afirmacions del Sr Rodriguez acusant el PSOE i en concret al Conseller Manera, de controlar l’agenda dels Fiscals. Indubtablement, això és degut a l’estat de nerviosisme de qui es veu declarant davant els Tribunals abans de complir les seves expectatives polítiques, però hauria de recordar que la seva situació d’aforament no li permet fer certes declaracions contra el tercer poder de l'Estat i haurien assessorar-l’hi, que prou cobren els seus assessors, de les obligacions de la seva situació i dels avantatges processals de la seva dimissió.

Iniciativa parlamentaria

Hoy conocemos una interesante iniciativa del Parlamento Aragonés, en amparo de su Derecho foral, de promover una iniciativa legislativa por la cual, y en caso de que no hubiera acuerdo entre las partes, se produciría una custodia compartida tras un proceso de divorcio.
Los que confiamos en las Leyes, como garantes de la justicia, se nos hace difícil entender ciertas situaciones de desprotección con los más débiles y es, en este momento cuando se hace más manifiesta la intervención de un órgano como es el Parlamento, órgano de representación de quien ostenta la soberanía popular, el Pueblo.
Quienes son los portavoces de tal potestad, los políticos, tienen la obligación de ponerse de acuerdo en temas de tal intensidad y sensibilidad y así ha sido en el Parlamento Aragonés donde la práctica totalidad de los Grupos Parlamentarios, salvo IU no han dudado en apoyar tal iniciativa.
En estos momentos de falta de credibilidad política, se hace más patente la necesidad de que el ciudadano recupere la confianza en sus representantes, unos representantes que, en la práctica totalidad de los casos, están por pura vocación de servicio público.

Notícies i altres...

Avui el Grup Serra s'ha superat. Veiem, en una de les publicacions, que publica un percentatge de població favorable a la moció de censura a l'Ajuntament de Palma que no es correspon amb la més dura realitat.
Si el cens no hagués estat partidista, hauríem observat com s'hauria inclòs una nova casella que digués "M'importa un rave qui governi a Cort mentre em solucioni el meu problema", que hagués reflectit un sorprenent 90% de la població enquestada.
Aquesta dada la coneixen molt bé la majoria dels regidors del PP, d'UM, del BLOC i del PSOE, o almenys els que interposen el seu deure amb la ciutadania sobre els seus interessos i deliris de poder, i així actuen en la seva tasca diària amb més o menys fortuna.
Els censors, en la seva accepció de creadors de censos, haurien intentar insultar menys la intel ligència dels seus lectors i buscar, contrastar i informar amb coneixement de causa i en concordança a la realitat.

Un aburridísimo Pleno

Quienes asistimos ayer al Pleno del Ayuntamiento de Palma pudimos ver la representación de un “vodevil” escandaloso.
Por un lado mujeres florero con graves problemas de incontinencia, lo cual justificaría son idas y venidas, pavoneando sus palmitos y “wonderbra” (presuntamente nacionalista) ante la lasciva mirada de conservadores engominados y embutidos en su “Emidio Tucci”, por otro lado el banquillo de los conservadores (que me perdonen por el símil judicial de la acepción “banquillo”) cuya necesidad de comer más fibra es evidente, salvo que el color de sus facciones se deba a una enfermedad hepática o a las luces de la Sala y por último la expectante mirada del lado progresista que no daba crédito a lo que estaba pasando.
Lo mejor del día fueron las respuestas del responsable de Hacienda Andreu Alcover a las preguntas del conservador Martínez, o la profesionalidad del Sr. Grosske que, sin inmutarse contestó por alusiones dejando sin argumentos a quienes removían los mismos argumentos de siempre.
Lo peor, las catorce proposiciones, seis comparecencias y diecisiete preguntas con las que el Grupo Parlamentario Popular quiso justificar su demencial intención de obligar al Consistorio a realizar dos Plenos mensuales. Intención que ya ha sido parada por quien tiene competencia para estos asuntos, los Tribunales. Aunque quizás debiéramos darle el dudoso honor de “lo peor” a la actitud de la nacionalista Cristina Cerdó mientras su compañero de partido Llorenç Palmer se hacía un lío tremendo en su única intervención y que demuestra la escasa o nula calidad humana de la Presidenta de EMAYA.
En fin, recuerdo que en mis clases de Constitucional, el profesor calificaba al Parlamento Inglés como el Gran Teatro Político de la Democracia Occidental, frente al modelo francés mucho más institucionalizado. Hoy, una ciudad de menos de medio millón de habitantes, puede haberle quitado esa condición…

Congrés

La renovació en un partit polític com UM era necessària i demanada per un ampli sector de la societat que ha estat i és qui els vota i els va a votar. És indubtable que els escàndols polítics esquitxen a la totalitat dels partits d’una manera o altra. La classe política veu desprestigiada la seva raó de ser i la societat s’oblida que la democràcia i els seus portaveus, els polítics, han estat l’assoliment fonamental de les revolucions socials. Un èxit que, malauradament, encara no s’ha convertit en universal.Al Sr Josep Melià i a la seva executiva els remeto els meus millors desitjos per afrontar l'intens treball que se’ls ve a sobre. Un treball que el polític vocacional no li pesa i que si està ben fet estarà dirigit a millorar, tant com sigui possible, la nostra societat. Benvingut llavors ...

Máximas y más

Las declaraciones del sempieterno candidato Arenas agradeciendo la labor de su amigo Bárcenas al frente de la tesorería del Partido Popular no extraña a nadie, al igual que la afirmación que hace el director del Banco de Valencia sobre la solvencia del Sr. Matas y el trato que se le hace como buen cliente.
Tanto uno como el otro han demostrado ser unos excelentes gestores del fondo público, el problema es el concepto “público” que han confundido de manera extraña. La explicación puede estar en que son gente de ciencias y no de letras...
Esto no le pasa a la Sra. Esperanza Aguirre, que con su máxima “yo destapé la trama Gürtel”, provocó las risas y espamos en la Asamblea de Madrid.
Muchas gracias Sra Aguirre por emular al “club de la comedia” en un foro que, desgraciadamente para los demócratas, no está para muchas risas.

Ha arribat l'hora de parlar de política ...

És lamentable que l'únic tema mediàtic del dia tingui a veure amb els casos de corrupció política i oblidem la tasca de tants polítics compromesos amb els seus ciutadans que, renunciant a una activitat privada que els era econòmicament més rendible i moltes vegades, a la seva vida privada , van adquirir el compromís públic amb il·lusió i treball. Avui podem comprovar amb un cert orgull, com tot el programa polític del projecte socialista que es va presentar l'any 2007, s'està complint a Palma malgrat tots els problemes derivats d'interessos més o menys partidistes.Podem tenir una visió progressista o lliberal i, segons el que triem lliurement ens decantarem cap a un partit o un altre, però el que uneix al joc democràtic és una consciència global de servei públic que es plasma en un projecte, el qual, per responsabilitat, hem de complir. Això és el que distingeix el polític del "firaire" (amb màxim respecte a l'honorable professió de firaire) i en les nostres institucions ha hagut, malauradament, molt firaire que ha volgut vendre'ns paperetes per a una rifa manegada.Sembla que la cosa s'està arreglant per qui competeix arreglar aquestes coses, però a les Institucions els toca parlar de política, i avui és un bon dia per començar ...