Sanitat Pública

Sempre he estat un partidari de la Sanitat Pública, com no podria ser d'una altra manera, en ser un benefici social modèlic i envejat. Recentment he tingut que anar al meu metge per una petita complicació cardiovascular i he rebut un tracte ràpid, amable i professional tant pels facultatius del PAC, com els de Son Dureta. En poques paraules i com sempre, excel lent. El més curiós del tema és que tots els que em van atendre, ho van fer en català, potser perquè jo em vaig adreçar a ells en la meva llengua materna i vaig rebre per la seva banda una de les proves d'aquesta professionalitat abans esmentada. La Sanitat ha estat una assignatura pendent dins del procés de normalització de la nostra llengua, però no així per part d'un gran nombre de professionals que, dins de l'ús i gaudi de la nostra rica realitat lingüística s'han adaptat perfectament a aquesta realitat. Sempre prenem l'exemple d'un altre col lectiu que, per necessitats urgents, va haver d'adaptar-se amb més celeritat a allò que les normes els hi obligaven, és el cas de l'Educació, però avui veiem, amb veritable orgull, com a professors procedents de la península, manegen el català diàriament i en el seu àmbit privat, conscients que no estem parlant de discriminació, sinó de cultura. Fa poc llegia un llibre del recentment mort Josep Moll, que es preguntava què hagués passat si, per els avatars de la Història, Menorca no hagués estat retornada pels Anglesos i hagués seguit els passos de Malta. El més segur és que avui estaríem parlant d'una illa, amb 70.000 habitants, amb llengua pròpia (Català), independitzat en el procés descolonitzador de les colònies angleses i reconeguda per la Comunitat Internacional. En poques paraules, el Català seria llengua co-oficial de la Comunitat Europea.